Joan Puigcercós afirma a l’acte polític central que “s’acaba l’etapa de l’autonomisme”
Aquesta tarda hi havia una quantitat molt important d’activitats polítiques, culturals i musicals, tot i que bona part d’elles no s’han pogut realitzar a causa de la pluja que ha interromput l’Acampada. Així, la tarda ha començat amb les videoprojeccions que, com el dia anterior, estaven tenint lloc a la rectoria vella de Sant Celoni, un taller de castellers a l’espai Cultura i, al mateix lloc, la xerrada “El repte d’una societat diversa”, amb Josep Viña, director territorial a Girona del departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, i Miquel Àngel Essomba, president d’Unesco-Catalunya UNESCOCAT, on s’hi han analitzat les tasques a realitzar per garantir una correcta integració de la nova immigració. De la mateixa manera, al mateix espai Cultura, ha tingut lloc una semifinal del Sona9.
Finalitzades aquestes activitats, s’han realitzat diverses mostres de cultura popular, que han precedit l’acte polític central de l’Acampada. Aquest ha comptat amb la presència de dos representants de delegacions internacionals, del País Basc i d’Irlanda. Per una banda, Eloi Zamorano, representant de Gazte Abertzaleak (joves d’Eusko Alkartasuna), ha fet referència a la consulta que s’ha convocat per al 25 d’octubre i afirma que s’haurà de realitzar, encara que no li agradi a Zapatero, ja que els pobles tenen dret de decidir el seu futur.
Per altra banda, Damian, representant d’Ógra Sinn Féin, ha fet referència a la situació a l’Estat espanyol i ha donat suport a les aspiracions independentistes dels Països Catalans, així com ha reclamat al govern de l’estat que comenci un diàleg polític seriós per solucionar el conflicte del País Basc. Igualment, en relació amb el NO irlandès al Tractat de Lisboa, ha optat per una construcció europea basada en els pobles i els drets socials.
Llavors ha estat el torn de Joan Puigcercós, president d’Esquerra, que ha centrat el seu discurs en la previsió que ens trobem en un temps que suposarà la “fi de l’actual etapa de l’autonomisme” i que a partir d’aquí caldrà discernir si s’ha de donar pas “a l’etapa de l’independentisme o a una de més autonomisme”, i això només ho podrem decidir els catalans i, en especial, els i les joves, que disposem d’una mentalitat política menys cohibida. Igualment, ha denunciat que hi ha algunes persones que tenen una política lingüística basada en el colonialisme cultural, ja que creu que unes llengües són millors que unes altres, ja que deuen creure que han estat més “agraciades per Déu”. Finalment, ha fet referència a alguns estudis que demostren que una majoria de catalans del Principat estarien a favor de la seva independència i ha afirmat que cal passar d’un independentisme que ha qualificat com a “digital”, que es limitaria a votar en un referèndum, a un d’actiu i que lluiti pels seus objectius.
Finalment, el portaveu de les JERC, Gerard Coca, en aquesta línia, ha afirmat que els i les joves que es mobilitzen actualment ho fan perquè abans també hi havia qui ho feia, però jugant-se la vida, la presó o una multa, i que ara que és molt més segur, no hi ha excuses per quedar-se a casa. Per altra banda, també s’ha referit al “Manifiesto” en favor del castellà, ha titllat de “desgraciats” els seus impulsors i ha subratllat la hipocresia de fer veure que la llengua imposada i ofensiva és la que es vol vendre com a dèbil.
I llavors va començar a ploure…
