Soziedad Alkohólika i Banda Bassotti es disputen amb força l’èxit de la segona nit
Els concerts havien començat a les 18.00 a l’Espai Cultura, amb els grups La carxofa i la ceba, La principal de la nit, Txilum i Arangu, que han amenitzat la tarda del segon dia de l’Acampada, però era a la nit quan s’hi esperaven els concerts més mogudets, amb un cartell de luxe.
L’Espai Independència ha obert el foc amb Sota Zero, un grup alternatiu de funk i fusió, que ha començat a fer ballar la gent que hi anava accedint. Tot i això, la afluència de públic s’ha disparat amb l’inici del segon concert, el de Soziedad Alkóholika, que ha portat grups d’aficionats diferents als clàssics de la música en català. Sens dubte era un dels caps de cartell de l’Acampada i una de les seves apostes fortes. No han decebut gens i les seves melodies dures, moltes vegades censurades a causa de les lletres compromeses que les acompanyen, han fet dels bascos un dels puntals de la nit.
Els han seguit els nord-americans The Toasters, un grup d’ska acostumat a tocar per Europa i que també ha fet gaudir de valent els milers de joves presents, que representaven una xifra que, a mesura que ha anat passant la nit, s’ha vist incrementada.
Però qui ha gaudit més del favor del públic, per nombre i per entrega, ha estat Banda Bassoti, un grup italià actiu i compromès i que podem escoltar sovint per Catalunya, però a qui això no els fa perdre atractiu. I és que els punys alçats han estat constants, així com els balls ràpids típics de l’ska i el punk més radical, que han acompanyat cançons conegudes de Banda Bassotti i d’altres de clàssiques versionades, com Bella Ciao o Bandiera Rossa. Si SA ho permet, aquest ha estat el punt culminant de la nit, protagonitzat per un grup que feia cinc anys que no actuava a l’Acampada Jove.
Els encarregats de tancar la nit han estat els Strombers, que han aconseguit mantenir el ritme de bona part del públic anterior, ja que havia estat un dels grups més sol·licitats pels acampats i, per tant, un dels més esperats per aquests. La connexió amb el públic, doncs, ha estat total.
Finalment, cal destacar les accions polítiques entre alguns concerts, com l’alçament d’algunes banderes de països sense estat (Països Catalans, Euskal Herria, Còrsega, Sardenya, Escòcia…) des de l’escenari o el desplegament de pancartes defensores de l’ecologisme, ja que, tal com defensava un manifest que s’hi ha llegit, “la lluita ambientalista va lligada a la lluita independentista”. De la mateixa manera, s’hi ha fet una crida a la mobilització social, que potser es realitza passat el festival, ja que aquesta nit encara l’havia de tancar Cárles Pérez amb la seva música a la festa Flaixbac, que ha estat sonant fins més tard de les 5 del matí, impedint que la marxa decaigués.
