L’organització posa a disposició dels interessats l’adreça de correu info@acampadajove.cat

Finalitzades aquestes activitats, s’han realitzat diverses mostres de cultura popular, que han precedit l’acte polític central de l’Acampada. Aquest ha comptat amb la presència de dos representants de delegacions internacionals, del País Basc i d’Irlanda. Per una banda, Eloi Zamorano, representant de Gazte Abertzaleak (joves d’Eusko Alkartasuna), ha fet referència a la consulta que s’ha convocat per al 25 d’octubre i afirma que s’haurà de realitzar, encara que no li agradi a Zapatero, ja que els pobles tenen dret de decidir el seu futur.

Per altra banda, Damian, representant d’Ógra Sinn Féin, ha fet referència a la situació a l’Estat espanyol i ha donat suport a les aspiracions independentistes dels Països Catalans, així com ha reclamat al govern de l’estat que comenci un diàleg polític seriós per solucionar el conflicte del País Basc. Igualment, en relació amb el NO irlandès al Tractat de Lisboa, ha optat per una construcció europea basada en els pobles i els drets socials.

Llavors ha estat el torn de Joan Puigcercós, president d’Esquerra, que ha centrat el seu discurs en la previsió que ens trobem en un temps que suposarà la “fi de l’actual etapa de l’autonomisme” i que a partir d’aquí caldrà discernir si s’ha de donar pas “a l’etapa de l’independentisme o a una de més autonomisme”, i això només ho podrem decidir els catalans i, en especial, els i les joves, que disposem d’una mentalitat política menys cohibida. Igualment, ha denunciat que hi ha algunes persones que tenen una política lingüística basada en el colonialisme cultural, ja que creu que unes llengües són millors que unes altres, ja que deuen creure que han estat més “agraciades per Déu”. Finalment, ha fet referència a alguns estudis que demostren que una majoria de catalans del Principat estarien a favor de la seva independència i ha afirmat que cal passar d’un independentisme que ha qualificat com a “digital”, que es limitaria a votar en un referèndum, a un d’actiu i que lluiti pels seus objectius.

Finalment, el portaveu de les JERC, Gerard Coca, en aquesta línia, ha afirmat que els i les joves que es mobilitzen actualment ho fan perquè abans també hi havia qui ho feia, però jugant-se la vida, la presó o una multa, i que ara que és molt més segur, no hi ha excuses per quedar-se a casa. Per altra banda, també s’ha referit al “Manifiesto” en favor del castellà, ha titllat de “desgraciats” els seus impulsors i ha subratllat la hipocresia de fer veure que la llengua imposada i ofensiva és la que es vol vendre com a dèbil.

I llavors va començar a ploure…

Una hora més tard, arribava una de les xerrades més esperades d’aquesta Acampada Jove: Els mitjans de comunicació avui, que comptà amb la presència del cap d’informatius de RAC 1 Isaac Salvatierra i amb el director del diari Berria i ex director del clausurat Egunkaria, Martxelo Otamendi. La xerrada la obrí Otamendi amb una reflexió sobre el que havia representat Egunkaria fins el seu tancament. Segons Otamendi, els diaris escrits en llengües minoritzades i amb la visió de país d’una nació sense estat neixen inevitablement minoritzats. Això fa que, en origen, el seu públic sigui un públic militant, que consumeix el diari per militància. Ara bé, Otamendi ha assenyalat que aquest crèdit atorgat per militància no dura eternament, i que si el diari vol fidelitzar el seu públic i guanyar-ne més ha d’oferir qualitat, ambició i risc. Els compradors del diari, segons Otamendi, han de sentir-se orgullosos de portar el diari sota el braç. Salvatierra, per la seva banda, ha assenyalat la parcialitat de molts mitjans de comunicació i com de previsibles poden ser les portades de l’endemà d’un diari simplement sabent quin és el tema d’actualitat del moment. El periodista de RAC 1 ha reconegut que aquesta parcialitat és inevitable, però ha assenyalat que al nostre país de vegades arriba a extrems grotescos.

Finalment, com a tancament del cicle de xerrades del matí, es dugué a terme la xerrada Les JERC en lluita, en que s’exposà l’activitat de les JERC a les institucions com a part inseparable de les altres formes de lluita de les que participa el jovent independentista. En primer terme intervinguerenels regidors Xavier Florensa (Barcelona) i Quim Ayat (Girona), els quals descrigueren el dia a dia polític al que s’enfronta un regidor jove i independentista. Després arriba el torn del diputat de les JERC Pere Aragonés, que assenyalà la defensa dels drets nacionals, socials i individuals com el nord que ha guiat la seva activitat institucional, i que ha tingut la seva cristal·lització en el treball en pro de la promulgació de les lleis de consultes populars, d’habitatge i de prevenció de les tortures. Finalment, Eugeni Villalbí, secretari general de Joventut de la Generalitat de Catalunya ha denunciat que tothom, en el món de la política, s’omple la boca en defensa de la joventut però després ningú surt en defensa dels interessos reals dels joves i ni molt menys aposta per augmentar el finançament de les polítiques de joventut. La xerrada conclogué amb una crida a la participació activa del jovent a la vida pública. Una participació activa que té en l’Acampada Jove un dels seus referents més potents.

L’Espai Independència ha obert el foc amb Sota Zero, un grup alternatiu de funk i fusió, que ha començat a fer ballar la gent que hi anava accedint. Tot i això, la afluència de públic s’ha disparat amb l’inici del segon concert, el de Soziedad Alkóholika, que ha portat grups d’aficionats diferents als clàssics de la música en català. Sens dubte era un dels caps de cartell de l’Acampada i una de les seves apostes fortes. No han decebut gens i les seves melodies dures, moltes vegades censurades a causa de les lletres compromeses que les acompanyen, han fet dels bascos un dels puntals de la nit.

Els han seguit els nord-americans The Toasters, un grup d’ska acostumat a tocar per Europa i que també ha fet gaudir de valent els milers de joves presents, que representaven una xifra que, a mesura que ha anat passant la nit, s’ha vist incrementada.

Però qui ha gaudit més del favor del públic, per nombre i per entrega, ha estat Banda Bassoti, un grup italià actiu i compromès i que podem escoltar sovint per Catalunya, però a qui això no els fa perdre atractiu. I és que els punys alçats han estat constants, així com els balls ràpids típics de l’ska i el punk més radical, que han acompanyat cançons conegudes de Banda Bassotti i d’altres de clàssiques versionades, com Bella Ciao o Bandiera Rossa. Si SA ho permet, aquest ha estat el punt culminant de la nit, protagonitzat per un grup que feia cinc anys que no actuava a l’Acampada Jove.

Els encarregats de tancar la nit han estat els Strombers, que han aconseguit mantenir el ritme de bona part del públic anterior, ja que havia estat un dels grups més sol·licitats pels acampats i, per tant, un dels més esperats per aquests. La connexió amb el públic, doncs, ha estat total.

Finalment, cal destacar les accions polítiques entre alguns concerts, com l’alçament d’algunes banderes de països sense estat (Països Catalans, Euskal Herria, Còrsega, Sardenya, Escòcia…) des de l’escenari o el desplegament de pancartes defensores de l’ecologisme, ja que, tal com defensava un manifest que s’hi ha llegit, “la lluita ambientalista va lligada a la lluita independentista”. De la mateixa manera, s’hi ha fet una crida a la mobilització social, que potser es realitza passat el festival, ja que aquesta nit encara l’havia de tancar Cárles Pérez amb la seva música a la festa Flaixbac, que ha estat sonant fins més tard de les 5 del matí, impedint que la marxa decaigués.

Hi han participat l’economista Arcadi Oliveras (president de Justícia i Pau), Ignasi Casadesús (secretari de l’Institut Joan Lluís Vives) i Alexandre Figueras (membre d’Estudiants en Acció). Tots tres han coincidit en la necessitat que la Universitat no segueixi estrictament els canons del mercat i persegueixi la formació de ciutadans il·lustrats, si bé han diferit quant a l’apreciació del Pla de Bolonya, ja que Oliveras s’ha mostrat més aviat escèptic respecte de la seva correcció i, en canvi, Figueras i Casadesús n’han resaltat tan virtuts com defectes. Figueras, en concret, ha assenyalat que el finançament del desplegament del Pla a l’Estat espanyol és absolutament deficient i condemna els estudiants amb menys recursos a allunyar-se dels estudis universitaris.

Al mateix Espai Cultura s’ha dut a terme una hora més tard la xerrada Els rius, eixos de vertebració nacional, on han participat David Campos (biòleg responsable de grups del Projecte Rius), Francesc Camps (alcalde de Celrà i president del consorci Alba Ter), Marta Payero (alcaldessa de Verges) i Manolo Tomàs (portaveu de la Plataforma de Defensa de l’Ebre). De nou, hi ha hagut un cert consens a l’entorn d’una idea: que els rius formen la trama natural del territori nacional, que uneix contrades, demarca territoris (comarques, significadament) i, també, pot unir o enfrontar internament el país. Per descomptat, no han faltat les referències a la necessitat d’una nova cultura de l’aigua.

L’Espai Llibertat, a la vila de Sant Celoni, també ha sigut escenari d’una xerrada a l’entorn del dret a l’avortament de les dones. Les ponents han sigut la Georgina Oliva, diputada d’Esquerra al Congrés espanyol durant l’anterior legislatura i actual secretària de formació del partit; i Sandra Campañón, membre de la Campanya pel Dret a l’Avortament. Ambdues han demanat la despenalització de l’avortament, l’extensió i afiançament del dret al mateix i la seva conversió en un dret, com diu la consigna, lliure i gratuït. Aquesta xerrada s’emmarca en les activitats que l’Assemblea de Dones de les JERC ha previst per a defensar el dret de les dones a disposar del seu propi cos i que inclou, també, una recollida de signatures al respecte.

Conrad Son ha explicat alguns dels seus projectes, entre els quals en destaca la xarxa de festivals CatalunyaEròtica, per tal de promocionar el sexe en català, i que ja ha fet parada a Barcelona, Terrassa, Lleida, Girona, Tarragona o el Baix Llobregat, entre altres. Igualment famoses són les seves pel·lícules eròtiques o pornogràfiques en català, amb la famosa “Les eXXXcursionistes calentes” al capdavant, que va obrir la llauna, o amb la internacionalment premiada “El mar no és blau”, dirigida a les dones. Per altra banda, també acaba de treure el seu segon CD musical amb la Porno band (i el seu tercer disc, en el còmput global), que assegura que és més rocker que l’anterior.

L’altra xerrada del matí fou sobre el projecte “Història nacional”, on Arnau Cònsul, llicenciat en Humanitats i màster en Història, ha presentat els llibres “1714, la Guerra de Successió”, “La Guerra del Francès” i “La Guerra Civil a Catalunya” que representen una manera diferent de fer història, des del punt de vista dels vençuts. La xerrada, molt participativa i planera, ha fet un repàs de les guerres que analitza cada llibre, però de forma participativa i planera. Entre les conclusions en destaca que per tal de recuperar-nos com a poble cal recordar la pròpia història, però defugint l’oficial que ens volen imposar, i, a nivell simbòlic, cal recuperar el castell de Montjuïc, un espai des d’on ens han bombardejat diverses vegades i on ara en podrem prendre el control.

Paral·lelament, a la Rectoria Vella de Sant Celoni s’hi han estat projectant sèries mítiques, videoclips i muntatges, de la mà de Racó Català; a l’espai Cultura, el Club de Bitlles d’Igualada ha realitzat un taller de bitlla catalana; i a l’espai Socialisme els grallers d’Alcarràs han tocat de forma itinerant, mentre a l’entrada hi havia un taller per marcar-li un gol a Espanya, amb una porteria amb els jugadors de la “roja” com a porters.

I a la tarda més!

Un cop passada la tempesta Betagarri, els acampats van rebre la visita d’un grup de Blanes que ja porta uns quants anys a la carretera: els Kontraband. Els blanesencs van entrar a sac amb la seva barreja de música jamaicana i de rock festiu, que van fer les delícies del públic més dansaire de l’Acampada Jove 08. Els Kontraband repasaren tota la seva trajectòria i, en particular, els temes del seu darrer álbum Pura vida, Puta vida. I després del rock de festa dels Kontraband, va arribar el torn del grup de tancament de cartell: els Kayo Malayo. Un coctel de rumba, ska, ritmes de balls diversos i un lleuger toc jazzístic que posava la guinda a una nit marcada pels ritmes alegres, el ball i la festa. Els Kayo Malayo feren ballar el seu públic tot implicant-los en l’espectacle, amb repetides al·lusions a les intencions sexuals del 99% dels acampats i acampades, i deixaren via lliure en més d’una ocasió a la seva secció de vent per a que es marqués uns solos improvisats que van deixar amb la boca oberta a tothom.

Com a moments memorables de la nit, a banda de l’“Euskadi antifexista” dels Betagarri, hem de destacar que els Kayo van tenir la gentilesa de tocar el tema de la sèrie “El Dr. Slump”, tot fent referència a les generacions que han crescut amb El Club Super 3 i que, per cert, son les mateixes que han creat, impulsat i continuat l’Acampada Jove al llarg d’aquests anys. I és que el cor de l’Acampada batega amb el del jovent català. Avui a la nit tindrem ocasió de veure de nou aquesta unió cristal·litzada en la música compromesa, de la mà dels grups que composen el cartell d’aquesta nit: Sota Zero, The Toasters, Strombers, Banda Bassotti i Soziedad Alkohólika.

Així, la tarda ha començat amb tres actuacions, primer de Nua, qui es pot dir que ha inaugurat l’Acampada Jove 08, i després de Filipo Landini i de Rosa Luxemburg, els quals han començat a posar el ritme al cos dels assistents.

És a partir de les 20.30, però, que s’ha obert la pista de l’atletisme (rebatejada aquests dies com a espai Independència) i han començat els concerts grans. Durant aquesta nit l’aposta són els grups del país, els quals copen el total del cartell, amb excepció de Betagarri. I és que l’organització de la música d’avui correspon a Tercera Via, que converteix la primera jornada de l’Acampada Jove en una edició més del seu FesTour, el festival itinerant dels Països Catalans.

Tanmateix, els primers en tocar, Desgavell, ho han fet per mèrits propis. I això no vol dir que els altres siguin grups mediocres, sinó que va ser el premi per als guanyadors del concurs Música Jove 2007, que es va realitzar a l’escenari petit de l’Acampada Jove de l’any passat. Aquests valencians, que barregen a la perfecció el punk, el reggae i l’ska han demostrat amb escreix el motiu de la seva victòria.

Després han tocat Vall Folkska, que amb el seu mestissatge ha fet gaudir com a ximples el públic assistent. Tot i això, sens dubte, qui ha tingut més èxit de moment ha estat Dr. Calypso, un clàssic de l’Acampada Jove i que és qui just ha acabat el seu concert. Quan ha pujat aquest consolidadíssim grup d’ska a l’escenari (porten 19 anys de vida a les seves espatlles), han començat a aparèixer persones de sota les pedres que han transformat aquell en el moment, per ara, més àlgid de la nit. Les cançons més conegudes del grup anaven sonant una darrera l’altra i els assistents no podien parar de ballar. Un concert espectacular que Betagarri tindrà dificultats per millorar!

Música, festa, compromís, lluita. Així és l’Acampada Jove. Us n’anirem informant.